• Facebook - White Circle
  • Twitter - White Circle
  • Vimeo - White Circle
  • YouTube - White Circle

© 2015 ELS FILMS DE LA RAMBLA S.A. ||  VENTURA PONS

BE HAPPY!

SINOPSI

Els MGMC actuen a Londres. Hi van en Peter, psiquiatra freudià casat amb el finlandès Mika, en David, jove britànic gai que viu a Banyoles, addicte al Grinder, i la Coco Lamour, actriu francesa de París.

 

En Peter és molt amic de Maria, també psiquiatra freudiana i de la Betsy, la mare d’en David, que viu a Cadaqués. La Maria hi fa un viatge per passar uns dies amb la Betsy.

 

En David treballa a una companyia informàtica de Girona que dirigeix una jove índia, Usha, molt talentosa i passa una crisi gran amb la seva parella, en Daniel, mallorquí que viu a Barcelona.

 

L’Albert és un famós escriptor britànic retirat a Begur passant el dol per la pèrdua de la seva parella.

 

La Gilda, una gran actriu mig escocesa, mig alemanya, viu a Mallorca i és molt amiga d’en Joan Laínez i dels MGMC. A casa d’ella cada dia és una festassa.

 

Tots estan preocupats per la història del mal d’amor dels xicots joves.

 

Però, com diu Shakespeare “Tot el que és bo, acaba bé” en un viatge de tota la colla a Mallorca.

Els MGMC actuen a Londres. Hi van en Peter, psiquiatra freudià casat amb el finlandès Mika, en David, jove britànic gai que viu a Banyoles, addicte al Grinder, i la Coco Lamour, actriu francesa de París.

Ara, un musical
BE HAPPY! 
 
 
 
BE HAPPY! 

TRAILER V.O.Sub.Cat.

 
BE HAPPY!

NOTES DEL DIRECTOR

ARA, UN MUSICAL

 

 

De sempre m’han agradat molt els musicals, tant en teatre com en cinema. Durant els meus llunyans anys de teatre n’he fet uns quants. “Bestiari”, que vaig bastir amb textos de Joan Oliver/Pere Quart, “Rocky Horror Show”, amb una magnífica traducció de Narcís Comadira, “Don Juan Tenorio” reconstruint per a la gran Mary Santpere el muntatge dels anys 30 de son pare, amb música de Josep Torrents. El vam fer amb dos grans, Joan Capri a Barcelona i Joan Monleón a València.

 

També vaig ajudar als espectacles de cabaret de Maria Aurèlia Capmany dirigits per Josep Antón Codina i vaig muntar tres recitals de Núria Feliu a la Cúpula Venus. Però en cinema cap musical fins ara, mai. “Shake it, baby!” serà el primer. El meu 33è llargmetratge.

 

Un desig que arrossego de sempre i que comparteixo, entre d’altres, amb músiques i cançons de dos artistes excepcionals, Lluís Llach i Mimar, Maria del Mar Bonet. Companys que hem dut i compartit camins paralel·ls durant les cinc darreres dècades que ens complementen i engrandeixen com a persones. Per això els he triat, en un film lleuger, farcit d’alegria, memòria i complicitat  amb el nostre país.

 

Des de petit, he tingut molt clar que la meva vida era el cine o que el cine era la meva vida. La passió per l’art industrial més característic del segle XX, per aquest ofici, dur però meravellós, neix durant els anys funestos i miserables de la dictadura franquista en els que vaig començar el despertar a la vida. Records que només tinc en blanc i negre o en un gris entelat i depriment, excepte quan apareix algún cinema de la infància, ón, entre fastigosos noticiaris de propaganda del règim, esclatava el color. El color me’l va donar el cinema, l’única finestra que ens permetia veure una mica el món. Aquesta finestra és la que em va seduir, és la que va obrir el meu caràcter i em va produir la fascinació per a explicar històries a través del cinema. Un somni que em semblava impossible de realitzar: expresar-me amb imatges.

 

Els gustos narratius i temàtics que es reprodueixen en el meu cinema estan ja implícits en les peces teatrals que vaig dirigir. L’atreviment formal, la llibertat expressiva, la sexualitat com tema important i recurrent, el gust per la coralitat, el minimalisme i la utilització de diferents formes dramàtiques.... Tot són presents des de les primeres obres que vaig escollir per a dur als escenaris. Del teatre he aprés el tracte amb els actors però molt especialment la disciplina del text, el gust por històries diferents, avançades, quelcom que no es troba massa sovint en el món del cinema i que ha marcat, crec, la meva carrera.

 

En el meu cine, d’una forma lliure i independent, es reflexteix que sempre he buscat temes molt personals que m’afectaven, on ensenyar una mirada pròpia. La majoria de les històries que he escolllit no són ni fàcils ni convencionals, i sovint portaven implícit un cert sentit del risc. Històries basades en personatges immersos en la necesitat d’amor, de comunicació, de trobar l’altre. Tot tipus de relacions afectives, siguin heterosexuals o, molt especialment, homosexuals. Els directors sovint utilitzem alter egos per a parlar de nosaltres mateixos.

 

Expliqui el que expliqui, parli del que parli, sóc qui sóc. Com també es reflexteix en el món d’en Lluís i la Mimar. Si alguna cosa hi ha en el meu cine, és la meva veu i la meva mirada. Històries que m’apassionen i que converteixo en imatges. Una pel·lícula radica en la història, el llenguatge, el concepte, l’estructura, el ritme intern, en la teva íntima intenció: la veu pròpia. Parlis de ficcions, drames o comèdies, de records o realitats que a la llarga es converteixen en fantasmes potser certs, potser mentiders, però recognoscibles i intocables. Agradi o no agradi, arribes als altres perquè entenen la teva singularitat, una singularitat que, o es converteix en universal, o no és res.

 

William Faulkner deia que l’articulació de la seva confusió la proporciona en els seus millors relats. L’imperi del desorde, que és el que el transcendeix. Es reparteix entre els seus somnis, propis o aliens, i els seus fantasmes. El nostre món ens importa i emociona per a trasladar-lo a la pantalla, amb imaginació, observació i experiència. Quan Faulkner va rebre el Nobel, va elogiar la capacitat del ser humà d’endurar, resistir, aguantar, allargar, com a principal virtut en contra de la injusticia, la mala sort, la desgràcia o l’infortuni. El passat no mor mai, ni tampoc només és passat.

 

Una pel·lícula es basa en tres pilars fonamentals, que no poden fallar: història, concepte i repartiment. La història és el més important i la posada en imatges ha d’estar en el cap del director, que és qui dóna sentit a la narració. I en els intèrprets que donen la cara per les nostres idees. El nostre ofici requereix d’un temps de estudi, tot ha d’estar preparat pel rodatge, moment únic i irrepetible que es contraposa, per la seva pròpia complexitat, amb la necessitat de reflexió que comporta el sentit de la seqüència, del pla. No és una qüestió solament del risc temàtic, sinó de portar el risc narratiu fins a la fí.

 

No es tracta de tancar-se a res, sinó d’oferir-te al món en el més profund de tu mateix. I estic en aquest camí, creient que el traball ben fet sempre funciona i que l’única defensa que tenim, al marge que les nostres pel·lícules s’entenguin més o menys, és fer un bon producte. Per a guanyar la batalla cal fer un cine interessant, amb contingut i amb idees.

 

Sense adonar-me, la vida se m’ha llençat a sobre. El temps passa volant, emocionadament. He viscut immers en la pàtria universal de les imatges, mantenint la mena independència, una victòria potser pírrica, però en la que he trobat el meu refugi, malgrat que moltes vegades em sento ple de perplexitat davant la meva pròpia necessitat d’abordar el viatge que he recorregut. Vist amb la distància dels anys, potser és el cine el que m’ha salvat la vida.

 

Ara un nou repte. Em va venir la idea assistint a un gran espectacle dels mallorquins MGMC amb Joan Laínez a la batuta. Un repte feliçment en un film farcit de cançons.

 

Les de la meva vida.

 

 

Ventura Pons

 
BE HAPPY!

Una producció d’ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A.

amb la col·laboració de CINÈTICA PRODUCCIONS

 

Guionista, Productor i Director  

VENTURA PONS

Directora de Producció  

MERCÈ CARRERO

Producció  Mallorca

MARISA GOÑI

Directors de Fotografia

ANDALU VILA-SAN-JUAN / TITO ARCAS

JOAN BORDERA

ANDREA RESMINI

Música 

LLUÍS LLACH / MARIA DEL MAR BONET / JOSEP TORRENS

JOAQUIM BADIA

Art director   

BEL·LO TORRAS

Muntatge 

JUAN CARLOS CARRANO

Casting UK

LUCI LENOX

So Directe

ANDREA CREMONINI / RONEN GEVA

Mescla

XAVI SAUCEDO /WAVE FACTORY

Grafisme

ESTRADÉ CREATIUS/ NEGRETE FILMS VFX

 

© 2018 ELS FILMS DE LA RAMBLA, S.A.  

 
 
BE HAPPY!
Coming soon
 

OPINIONS

Coming soon

Please reload